El meu fill de quatre anys m’ha demanat que facem un conte per a una de les feinetes que ha de presentar com a «Protagonista de la Setmana» a l’escola, així que ell em dóna l’argument i els protagonistes i jo intento donar-li forma. Vet aquí el resultat:
Era un dia de tormenta. Les ones, altes com a gegants, rompien contra la proa del vaixell pirata mentre aquest pujava i baixava per elles com si d’una muntanya russa es tractés; del cel, gris com la cendre d’una cigarreta, queia una forta pluja acompanyada de llamps i trons que grenava incessantment la coberta; el vent inflava les veles, fins al punt que ja alguna s’havia esqueixat, i tibava les cordes que les subjectaven fent grinyolar els pals de la nau i empenyent-la d’una ona a una altre amb fortes envestides.
Al timó, el capità Lluc Sparrow lluitava contra la tempesta i tractava de controlar la nau per tal de que no s’estavellés contra les roques que guaitaven per sobre la superfície de la mar i que, afilades com a ganivets, esperaven desitjoses poder atrapar-la amb les seves urpes.
«Mariners, llenceu els canons i els barrils de ron per la borda; hem d’alleugerir pes abans de que sigui massa tard » – va ordenar el capità Lluc Sparrow a la seva tripulació. Però ja era massa tard; una forta onada va colpejar de costat al vaixell i el va fer anar a parar contra les roques que, satisfetes, trencaren el casc de la nau i obriren una via d’aigua.
El capità, conscient del perill, cridà amb més força que el vent – als bots, el vaixell s’enfonsa, que es salvi qui pugui -. La tripulació botà del vaixell, però la mar els estava esperant amb els braços oberts i, un a un, se’ls anà empassant i quan semblava que aquella aventura pirata tocava la seva fi, varen aparèixer un tauró i una balena.
«Pugeu al damunt nostre, que us traurem d’aquí» – , els digué la balena. Lluc Sparrow i el seu papà pirata, Ivan Sparrow, aconseguiren pujar-se un a la gropa del tauró i l’altre a la de la balena. Tauró i balena començaren a nedar amb força, travessant les ones, per tal de posar sans i estalvis als dos pirates, fins que aconseguiren arribar al port, on els primers rajos de sol començaven ja a obrir-se camí.
Els dos pirates, agraïts als nobles animals, els feren una forta aferrada i els varen prometre que, en tornar a construir un nou vaixell, anirien tots junts a passar noves i divertides aventures.
I conte contat, conte acabat!